COAVALUACIÓ ( un experiment )



El punt de partida: ponència de Jesús Gil ( del grup INNOVA+3 ) al curs d’estiu de l’UJI, l’EF com a recurs pedagògic.
Més concretament aquesta diapositiva en la que ens incitava / proposava algunes accions atrevides i innovadores en educació i a l’EF en particular.



Una de les propostes que més em va impressionar va ser en paraules de Jesús: 
molts de nosaltres, educadors ens queixem de la implicació de les famílies en els processos educatius. I segurament no ens falta raó, però quants serien capaços o s’han plantejat cedir, delegar o compartir una part de l’avaluació dels seus alumnes amb les famílies ?
Acompanyant a la pregunta el ponent va apel·lar a la coherència, en el sentit que si hi ha una mancança sembla lògic articular una solució no sols constatar-la o queixar-se’n.

Entre la pregunta i la reflexió vaig saltar com un ressort. Ho faré ! en aquell moment no sabia com, ni a quin nivell, ni en quin grau. Però vaig adquirir el compromís de reflexionar en relació a la participació de les famílies a l’avaluació.

Com que ja hi ha proposta concreta em disposo a compartir-la i al mateix temps adquireixo ara el compromís de valorar-ne l’aplicació en un futur proper ( quan hi hagi dades i resultats ).
Segons el que acabo d’explicar és comprensible que a una resposta a cop calent li calia una reflexió i una anàlisi per donar com a resultat una proposta aplicable ( un parell de mesos han servit per plantejar com, amb qui i a quin nivell ).

Aspectes a considerar:

  • En primer lloc compartir l’avaluació amb les famílies és una forma transcendent d’implicar-les en el procés. Molt millor que moltes altres voluntarioses i sense efectes pràctics ( sobretot des del punt de vista de les famílies ). 
  • Justament per la citada transcendència es fa necessari definir els termes de la participació a l’avaluació. Per no convertir-la amb una pura delegació arbitraria. 
  • Per tal de fer operativa l’acció d’avaluació de les famílies no poden ser delegades avaluacions d’accions a desenvolupar a l’aula ( per seu caràcter tècnic i per la manca de presència ) aquestes seguiran essent avaluades pel professor. En canvi si poden ser objecte de valoració aspectes actitudinals que tenen implicació a l’aula però també més enllà. 
  • Finalment i una vegada definits a grosso modo ( és detallaran més tard ) els aspectes a avaluar cal establir un procediment clar i objectiu de valoració, en aquest cas en forma de rúbrica.
La concreció del que s’ha exposat a hores d’ara s’adjunta tot seguit amb el document que es posarà a disposició de les famílies dels alumnes de 2n d’ESO.

 

El fet de posar a prova l’experiència a 2n d’ESO respon a tres consideracions:

  • En primer lloc la necessària implicació de les famílies per la menor maduresa dels alumnes ( comprant-los als de 4rt o post obligatòria ). Que amb altres mecanismes també es reclama: agenda, entrevistes, reunions, etc. 
  • En segon lloc el fet circumstancial de que aquest curs hi ha canvi de professorat a aquest nivell i és més senzill començar una dinàmica nova que introduir-la a un nivell / grup ja conegut. 
  • Per últim i relacionat amb  els dos anteriors: el fet que a nivells més alts ( 4rt i post obligatòria ) ja existeixen mecanisme de participació dels alumnes a l’avaluació ( autoavaluació o treball sobre les rúbriques d’avaluació ) que podrien resultar contradictoris a aquesta coavaluació familiar.
NO HI HA DUBTE QUE HI HAURÀ COAVALUACIÓ 2 EN FORMA DE NOVA ENTRADA ( és un compromís ) PER VALORAR L’APLICACIÓ D’AQUESTA IDEA O EXPOSAR ELS CANVIS, EVOLUCIONS I RESULTATS