Bona feina del cinema romanès en el 65 Festival de Cinema de Sant Sebastià

Per Joan Millaret Valls / AMIC

Dos títols romanesos s’han erigit en fermes candidates a la Conxa d’Or del 65 Festival de Sant Sebastià, “Pororoca” de Constantin Popescu i “Soldatii. Poveste Din Ferentari” de la documentalista sèrbia Ivana Mladenovic. D’altra banda, una de les grans propostes del cinema espanyol recent, encara que fora de competició, “El secreto de Marrowbone” del debutant Sergio G. Sánchez –guionista de films d’èxit mundial de Juan Antonio Bayona com “El orfanato” o “Lo imposible”–, s’ha acabat desinflant en la seva posada de llarg donostiarra.

Secrets rere la porta

A “El secreto de Marrowbone” de Sergio G. Sánchez, el seu repartiment internacional, el seu pressupost d’altura, l’ampul·losa banda sonora o la concepció visual d’autèntic luxe, no són suficients per construir un gran relat fantàstic, proper al gènere de la casa encantada amb fets paranormals en el seu interior. El punt de partida és una família que troba el refugi i l’anhelada harmonia en una nova casa, tot fugit d’una amenaça, canviant el seu cognom habitual ara pel de Marrowbone. Però la trama deixa aviat el grup de germans retinguts en la casa després de la mort de la mare, a excepció del gran, que pot sortir de la casa quan vol, en direcció cap al poble –on es fa amic d’una jove bibliotecària–.

Pororoca

Els germans es veuen assetjats per fantasmes de passat, que tenen alguna cosa a veure amb la figura del pare, esbossant un retrat grupal de nens orfes que viuen tenallats per algun secret que sembla amagar-se en la foscor de les golfes tapiades. Al capdavall, un malaguanyat film que es serveix d’un buit en la narració per replantejar, de forma tramposa, les imatges que hem vist, apuntant-se a la moda dels trucs narratius a la recerca de la sorpresa del públic.

Doblet romanès

“Pororoca”, tercera pel·lícula de Constantin Popescu –realitzador romanès que ja havia participat en el certamen donostiarra l’any 2010 en la secció de nous directors Zabaltegi– explica el drama d’una parella, els Tudor, que veuen com la seva filla petita Maria desapareix en un parc públic un plàcid diumenge d’estiu. Aquest intens film fa una radiografia de la descomposició del matrimoni arran d’aquest fet traumàtic i es centra, fonamentalment, en el paper del pare, que viu el drama aclaparat per la culpa i la responsabilitat d’haver fallat en un instant tan decisiu. Un film sobre l’angoixa d’aquest personatge que davant la manca de resultats de la investigació policial comença a desesperar-se. Un procés devastador que a nivell personal l’acaba portant a la paranoia, obsedit amb un probable sospitós del segrest, que el mena a un camí sense retorn, al llindar de la bogeria, i que esclata en tota la seva virulència desfermada en la darrera part.

D’altra banda, “Soldatii. Poveste Din Ferentari” és la primera pel·lícula de ficció de la documentalista sèrbia Ivana Mladenovic, on descriu com Adi, que s’ha separat de la seva dona i s’instal·la en el barri degradat de Bucarest, Ferenteri, on viu la comunitat romaní. Adi és un antropòleg especialitzat en la música “manele” dels gitanos romanesos i que durant les seves investigacions de carrer es troba amb Alberto, un ex-convicte, amb qui inicien una relació amorosa. Un estil directe, quasi documental, que defuig la mirada antropològica per centrar-se en els entrebancs d’aquesta parella atípica, una història d’amor homosexual en un context hostil, i on cadascú sembla aprofitar-se de l’altre. Un film que traspua veritat i autenticitat per tos els pors del film, en què es constat com Alberto, indocumentat i gitano, s’erigeix en un perfecte exponent  d’aquella població que viu en els marges i que es veuen condemnats a  la marginalitat. Una de les grans descobertes del festival basc.