Genuflexos davant l’Islam

Com que ja s’ha alçat la veda pel que fa a l’Iran –una de les primeres potències de l’Orient Mitjà–  ja poden fluir les relacions amb els països que ho tenien barrat. Han optat per renunciar a ser una potència atòmica, ja són amics nostres (ell ho són de Síria a qui donen suport al govern d’Al Assad) i anem per feina que el negoci és el negoci.

No compta, en absolut, la manca de respecte als Drets Humans que diàriament s’hi vulneren en aquell país, ni tampoc les execucions –fa pocs dies la mort d’un clergue xiïta- de persones com una praxi contemplada en els seus codis de justícia.

El clergue i president del seu país Hasán Rohaní, aquestos dies, s’ha fet una volta per Europa per practicar el «shopping».

Per començar ha mamprès per Itàlia on al «centre comercial» en què ha fet les compres, s’hauran quedat d’allò més satisfets atès que, quasi 5.000 milions d’euros han fet (o faran) de caixa. Però com la importància del visitant, diplomàticament parlant, era de la més alta importància i els seus costums i tradicions religioses tan particulars, algun dels amfitrions han volgut ser «més papistes que el Papa» i han pres unes mesures que han posat en ridícul govern i governats.

Per tal d’estalviar-li al president Rohaní que se li enrogiren les galtes davant algunes obres d’art, algú féu tapar escultures de cossos nus, entre elles una que data del segle II a.C.; la Venus Capitolina. Aquesta s’hi troba en el Capitoli, on té la seu l’Ajuntament de Roma i que és el lloc on es van fer les negociacions entre ambdós països.

Per un costat els visitants diuen que no havien demanat que es taparen les vergonyes de cap escultura i que tot el rebombori ha estat un muntatge de la premsa. Per l’altre cantó, la diplomàcia italiana no troba el responsable del desficaci ni com justificar tan gran disbarat.

El cas és que si cal claudicar amb costums i drets nostres, com el que adés hem assenyalat, i a més el sopar de gala, propi d’aquestes negociacions al més alt nivell, ha de ser a l’estil halal i sense alcohol, doncs el que diga el senyor, com ell mane; només faltaria!

Però ells, els musulmans, hagen de comprar o vendre, mai no claudicaran dels seus costums, o conviccions, i faran el que siga perquè el seu interlocutor s’adapte a ell i mai a l’inrevés.

França ha tingut més sort, ha fet més fira –caixa– i a més no s’ha deixat manipular per les conveniències dels visitants en tot allò que volien. Anem a pams.

Per un cantó, l’alt representant i els seus comissionats han fet la compra de 118 avions Airbus; això són 25.000 milions d’euros! Per un altre costat, davant la pressió –també per al sopar d’alt nivell– en el sentit que no es posara vi a la taula del sopar, els francesos van dir «Et voilà, no hi ha vi, no hi ha sopar!».

No van passar per la humiliació de fer tot el que els visitants compradors els demanaven, van fer una demostració que el seu xovinisme, o grandeur, no és cap broma i igualment van fer l’operació comercial que esperaven, si més no.

La petroliera Total va signar un acord per extraure dels pous de l’Iran, diàriament, 200.000 barrils de cru.

Ara, els lobbies de la indústria armamentística estan a l’aguait amb la intenció de fer operacions de gran envergadura amb aquest gran país de l’Orient Mitjà.

Síria també espera més suport de l’Iran però aquest, s’ho  haurà de pensar molt bé, ja que accions d’aquest tipus poden xocar frontalment amb els seus socis occidentals que veurien amb mals ulls que el règim de Hasan Rohaní atie més el foc de la guerra civil a Síria que ja està quatre anys i té 270.000 morts i 4 milions de refugiats.