IV Recital de Poesia i Música en Valencià realitzat a la Torre de Piles

Poesia i música a la Torre de Piles

Cada any, i ja en van quatre, en arribar agost, just al bell mig de l’estiu i quan a poqueta nit apeteix eixir a prendre la fresca, l’escriptor i editor Manel Arcos ens proposa “Paraules en silenci”, un recital de música i poesia en valencià. Una vetllada per a homenatjar i donar a conéixer els nostres poetes i músics, una nit per a gaudir de la màgia de les paraules i del poder de comunicació de la música. El divendres 4 d’agost, i per a aquest “IV Recital de Poesia i Música en valencià”, Arcos ens va fer una molt interessant i acurada selecció de poemes i poetes. Un recital estructurat en tres grans apartats: clàssics contemporanis, populars i universals i amb accent de dona.

El recital l’obrí la Rondalla Agredolç, que interpretà la “Granaïna de Montaverner”, de Vicent Andrés Estellés. Diu la cançó: “Al ballar la granaïna puntegen bé de taló”; i a gosades que van puntejar bé la parella de balladors, de taló i de puntera, una parella de jovençols que ens van deixar amb la boca oberta. Tot seguit, començà la primera part per a homenatjar els nostres clàssics, poetes del País Valencià, com Carles Salvador, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés i Joan Climent; de Catalunya, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Lluís Llach, Miquel Martí Pol i Joan Margarit; Desideri Lombarte, de la Franja de Ponent; i l’alguerés Rafael Caria. A més a més, i dintre d’aquesta primera part, Manel Arcos va voler sumar-se als homenatges que diferents institucions han organitzat a poetes i poetesses, tot per coincidir aquest 2017 amb el seu naixement o traspàs. Per això, va incloure el segon poema de “Breviari d’un eremita urbà”, que l’alcoià Joan Valls i Jordà (1917-1989) dedicà a Ausiàs March; “Canción última”, de l’oriolà Miguel Hernández (1910-1942); “Lo confieso”, de la madrilenya Gloria Fuertes (1917-1998); i “La nina dels ulls blaus”, del poeta de Beneixama, Joan Baptista Pastor i Aicart (1849-1917), el poeta més guardonat de la Renaixença. Dins d’aquest apartat, i entre un grup de poetes i un altre, Rubén Suárez i Tinna Pla interpretaren “Pugem amb globus” i “Entre les branques de l’arbre vell”, un poema de Maria Dolors Pellicer. Totes dues cançons corresponen als discos “Pugem amb globus” i “Una cançoneta i a dormir”. El cantautor de Cocentaina, Anselmo Martí Jover, tancà aquest bloc cantant-nos dues cançons. Jover posà música al poema d’Estellés, “Deixa’m que et pense” i a “Todo está lleno de ti”, de Miguel Hernández.

Manel Arcos

En el segon bloc, es recitaren alguns dels poemes més populars i reeixits de la literatura universal, com ara la “Rima 38”, de Bécquer; “Lo fatal”, de Rubén Darío; “Romance sonámbulo” de García Lorca; “Se equivocó la paloma”, de Rafael Alberti; o “El mismo”, de Neruda. El cantautor Carles Enguix cantà dues cançons del seu disc “La joia de viure”: en primer lloc, “Sheherezade”, i, a continuació, “Clamor de paret blanca”, un petit homenatge al País Valencià, una terra tan maltractada que ha d’obrir els ulls i pensar seriosament cap on vol anar: ”Jo sé d’una terra immensa / llaurada amb la tempesta d’amor i pau / que busca en l’horitzó una estela / que la guie més lluny de l’alta mar”.

La darrera part del recital, amb accent de dona, es dedicà íntegrament a les nostres poetesses, com Roser Matheu, Maria Ibars, Simona Gay, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Joana Raspall, Maria Oleart, Josefina Peraire i Antonina Canyelles. Per a tancar aquest darrer bloc, Arcos escollí el poema de Lluís Llach, “Que tinguem sort”, i el poema “Vos vaig amar”, del poeta rus Alexander Pushkin, que recità Elena Bragin. El recital es clogué amb dues noves cançons de la Rondalla Agredolç: el “Ball xafat de Crevillent” i el “Bolero de l’Alcúdia”, d’Estellés.

Així doncs, el menú d’aquest recital fou d’allò més variat. Àpats poètics que ens parlaren d’amor: “carbó d’amor dins dels ulls”, “d’un amor alt com les estrelles”, d’idil·lis “dins la salabror del bes”, o d’aquell altre clandestí, el de dues “amigues que s’agafen de les mans”; altres com la d’aquell poble que durant anys i panys féu circular “secretament de mà en mà una rosa de paper”, “d’aquesta terra nostra on l’esperit arrela, amarada pels crits de mil revoltes”. Un poble que sortosament ha eixit de la foscor, i “de cop s’il·luminen les nits amb paraules com flames”, un “poble que treballa en la difícil i merescuda llibertat”, perquè ja està bé, perquè “o juguem tots o estripem la baralla”. I també dels sentiments i les angoixes que pateixen els poetes, així hi ha qui “voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l’aire”, aquell altre que frisa perquè “els records s’amarin de la blanca pols del temps” o “escriu un poema mirant l’alba o mirant el ponent de roig i blau”. Hi ha qui escriu “quan la mar resta parada a l’horitzó”, altres, en canvi, prefereixen “submergir-se en la penombra de la casa”, o “cercant la pàtria dels amics”. I alguns rescatàrem records guardats en flascons, en sentir “volverán las oscuras golondrinas”, de Bécquer; el “verde que te quiero verde”, de Lorca; aquell poema de Miguel Hernández que diu “florecerán los besos / sobre las almohadas”; “era un niño que soñaba / un caballo de cartón”, de Machado; o “Se equivocó la paloma. Se equivocaba”, d’Alberti.

Fet i fet, aquest IV Recital de Poesia i Música en Valencià “Torre de Piles” ens portà una gran variat de textures, ritmes i músiques, barrejats amb fragàncies de la serra de Mariola, el Penyagolosa, el Canigó, la serra de Tramuntana i més enllà.

La cirereta de la nit la posà Manel Arcos, en fer públiques dues novetats. Per una banda, el naixement de la col·lecció Paraules en silenci, de l’editorial Edicions del Sud, i, a més a més, la convocatòria del I Premi de Poesia Torre de Piles 2018.

Fotos de Jonathan Sendra Llopis

Portada

Felicitem l’amic Manel Arcos i tota la gent que ha col·laborat perquè fos possible aquest recital. L’encoratgem a seguir treballant per a dignificar la nostra llengua i cultura i ens emplacem, tot plegat, per a tornar-nos a veure a l’agost del proper any allí, als peus de la Torre de Piles, per a dignificar de bell nou els nostres músics i poetes. Sí, allí, on nien falzies i oronetes.

Vicent Luna i Sirera
Publicitat
Publicitat