Si sou servits: La porta d'entrada

Per Francesc Murgadas / AMIC

Haig de confessar que les amanides foren la meva per entrar a la cuina. En un temps d’amanides de sota, cavall i rei (enciam, tomàquet i olives) tallades de qualsevol manera, amanides rutinàriament i gens atractives a la vista, la meva mare va confiar en mi. I no sols per ajudar-la. Jo tenia carta blanca per afegir-hi uns raves o unes panses, tallar les cebes en juliana o el tomàquet a daus, i per presentar-ho emplatat més o menys artísticament.

Aquests dies passats, aprofitant una trobada familiar, vaig suggerir a la meva neta (12 anys ben repicats) que m’ajudés a preparar el dinar. No era el primer cop que li llençava el guant d’entrar a la cuina, però aquest cop vaig fer un pas més. Encarregar-li l’amanida i deixar que fos ella qui triés els ingredients i la presentació.

La cosa tenia trampa. De fet, m’ha vist preparar-la molts cops i coneix perfectament la mecànica del plat. Però jo no pretenia comprovar fins on havia perfeccionat la seva tècnica, sinó fins a quin punt era capaç de deixar volar la seva inspiració, arriscant-se a incorporar algun ingredient o canviar la presentació. I haig de dir que em va sorprendre incorporant dauets de codonyat en comptes de les meves tradicionals panses de Corint.

Per això m’atreveixo a suggerir-vos, als amants de la cuina, que no us limiteu a convertir els vostres fills o néts en simples ajudants de cuina que eixuguen plats o trinxen ceba. Explica la llegenda que Ignasi Domenech plantà cara a la dictadura culinària del gran Escoffier exigint-li canviar de partida a l’hotel de París on havia anat a aprendre. I que monsieur Auguste ho entengué i li permeté trencar els esquemes fins aleshores imperants de fer sempre la mateixa feina. De ser especialista. Els nostres fills o néts, a la cuina de casa, no han de tenir també aquest dret?

La cuina vol molta tècnica, és cert. Però tinc la sensació que també vol imaginació, investigació, exploració o inquietud. I cal inculcar-ho des del principi. Des de la primera amanida o els primers postres. Una porta d’entrada tan bona com qualsevol altra.